Escola Valenciana i la Confederació Gonzalo Anaya denuncien un inici de curs marcat per la discriminació i falta de garanties a la comunitat educativa

Adverteixen que segueixen sense resoldre’s les greus mancances i necessitats que arrosseguen els centres educatius afectats per la DANA

08/09/25 Els barracots de l’EI Ausiàs March i el CEP Lluís Vives de Massanassa, situats al poliesportiu de la mateixa població, un dels 5 centres greument afectats per la DANA enderrocats fa tan sols un mes al seu espai habitual, ha estat escenari de la roda de premsa convocada per Escola Valenciana i la Confederació Gonzalo Anaya – FAMPA-València per mostrar la situació real de tots els centres educatius de la zona DANA; una reacció davant l’anunci irreal del Conseller d’Educació José Antonio Rovira qui va afirmar que els centres educatius estarien operatius el dia de hui, dia d’inici del curs escolar.

Representants de les comunitats educatives afectades també d’altres poblacions, han estat presents comptant sempre amb el suport de la Plataforma per l’Ensenyament Públic.

Recordem que la Conselleria es va comprometre al 31 de juliol com a data límit d’entrega de les aules prefabricades, i a hores d’ara encara s’està fent tota la instal·lació interior; cosa que ha emprenyat a les comunitats educatives cansades de promeses incomplides, deu mesos després d’aquell 29 d’octubre.

“No han donat prioritat en cap moment a la recuperació del sistema educatiu. Haurien d’haver fet tots els esforços perquè els barracots hagueren estat enllestits fa mesos, i no ho van fer per tindre altres prioritats (cap d’elles en l’educació). Per a esforç, el que les comunitats educatives afectades i el voluntariat han fet des del dia 29 d’octubre. Perquè són elles qui han recuperat la majoria d’eixos 107 centres que Rovira diu, falsament, que estan al 100% i en plena normalitat. A més a més, que li lleve importància al retard en l’inici de curs, posa en evidència el poc respecte que té per l’educació de les nostres filles i fills”, afirma Rubén Pacheco, president de FAMPA-València.

Ambdues entitats denuncien que l’EI Ausiàs March i el CEP Lluís Vives de Massanassa és un exemple clar de la falta de compromís de l’administració educativa, que en tot moment ha anunciat que començarien les classes amb normalitat el 8 de setembre i el que ha resultat ser una fal·làcia.

En aquest sentit, des de l’AMPA de l’escola han declarat que “dos, tres o quatre dies més, que ni el Conseller sap quants dies més seran, no són només uns dies més. Són des de l’1 de setembre que els i les docents no tenen un espai on preparar el material i el curs”.

I no són els únics, centres educatius com ara l’Orba d’Alfafar tampoc comencen hui les classes. L’alumnat d’Algemesí, Alginet, Catarroja, Paiporta i Utiel també comencen el curs en barracots i fora del seu edifici habitual ja que continuen sense resoldre’s les greus mancances i necessitats que arrosseguen com a centres educatius afectats per la DANA.

Persecució del valencià

A més d’aquesta situació nefasta a les zones afectades per la DANA, la mala praxi del conseller Rovira, també ha complicat l’inici de curs a tots els centres del País Valencià. 

A la roda de premsa, Escola Valenciana ha manifestat la seua profunda preocupació enfront de l’actual situació del sistema educatiu valencià. L’aprovació de la mal anomenada ‘Llei de llibertat educativa’ i la consulta imposada sobre la llengua base, han generat una onada d’incertesa, malestar i, a més, de discriminació cap a l’alumnat que tria el valencià.

En aquest sentit, Elisabet Garcia, d’Escola Valenciana, ha explicat que, segons l’informe de les dades reals que estan preparant les UEMs de les universitats d’Alacant i València i que es presentarà pròximament, “el percentatge de votació pel valencià a la consulta, és superior a l’oferta d’aules”. Motiu pel qual posem en dubte les dades que ha facilitat la Conselleria

Aquesta consulta, que mai no s’hauria d’haver realitzat, ha obert la porta a decisions arbitràries que vulneren drets lingüístics fonamentals. Moltes famílies han vist com la seua elecció del valencià no ha sigut respectada, fins i tot en casos on el valencià ha sigut l’opció majoritària i contradient la mateixa norma impulsada pel Consell. És el cas, per exemple, de le famílies que l’entitat ha acompanya des que va començar el procés. Aquesta situació s’afegeix a un context marcat per una clara ofensiva política contra la llengua pròpia a tots els àmbits, no només l’educatiu.

Davant d’aquesta situació, les famílies disposen dels recursos proporcionats per Escola Valenciana, que inicien el camí cap al recurs d’alçada i, si cal, anar a la justícia. Ara, amb l’inici de curs, moltes famílies estan trobant-se amb una situació que vulnerats els seus drets, per la qual cosa, oferim el nostre suport.

Rebuig a la instrucció d’inici de curs

A més de la vulneració de l’elecció de moltes famílies, segons la instrucció d’inici de curs, en aplicació de la Llei de Llibertat Educativa, es permet a l’alumnat triar la llengua dels exàmens en assignatures no lingüístiques, encara que la matèria s’impartisca en valencià, el que continua menyspreant la llengua.

Aquesta mesura desvirtua el model educatiu plurilingüe, buida de contingut l’ús del valencià com a llengua vehicular i el converteix en opcional. Suposa un pas enrere en la normalització lingüística i afavoreix la substitució del valencià pel castellà en l’àmbit acadèmic, trencant la coherència pedagògica i creant desigualtats entre l’alumnat.

A més, carrega encara més el professorat i no respon a cap necessitat educativa real, sinó a una voluntat política que ignora la funció social i formativa de l’escola en la protecció de les llengües minoritzades.

Per aquests motius, exigim que es respecte la llengua vehicular de cada assignatura, tal com estableix el projecte lingüístic de centre, i que es retire aquesta instrucció per ser contrària a una educació pública, de qualitat i arrelada al territori.

Per tot això, des d’Escola Valenciana i la Confederació d’AFA Gonzalo Anaya, amb el suport de la Plataforma per l’Ensenyament Públic, reclamen la dimissió del president Carlos Mazón i del conseller d’Educació José Antonio Rovira, com a responsables d’un greu deteriorament educatiu.