Comunicat de FAMPA-València sobre la vaga educativa indefinida de l’11 de maig

El pròxim 11 de maig, la comunitat educativa torna a fer un pas endavant amb la força que ja va demostrar el passat 11 de desembre i també el 31 de març. Aquelles jornades van ser els primers avisos: la defensa de l’educació pública, de qualitat i en valencià no s’atura. Hui, continuem la mobilització amb més determinació que mai, perquè les causes que ens van portar als carrers no s’han resolt, i algunes encara s’han agreujat. Malgrat la dimissió de Mazón i el canvi de nom al capdavant de la Conselleria d’Educació, el talant no ha millorat, al contrari, no hi ha negociació i els motius s’enquisten. La defensa de la llengua, millors infraestructures, unes condicions laborals dignes i en definitiva la defensa d’un ensenyament públic de qualitat que la Conselleria està denigrant. I junt a això una Conselleria que “es burla de tota la comunitat educativa” cada vegada que seu a una taula a negociar. FAMPA-València crida a tota la comunitat educativa a secundar la vaga indefinida que definisquen els sindicats i motiva a participar en les mobilitzacions que es convocaran en les tres capitals de província.

Des de l’inici de curs hem patit precarietat, improvisació, infrafinançament, retallades i una absoluta manca de respecte cap a la comunitat educativa en bloc, cap als nostres drets. Aquestes polítiques han colpejat no només el professorat, sinó també el personal que sosté i fa possible el funcionament diari dels centres, i també les famílies s’han vist afectades per les negligents aportacions d’aquesta Conselleria d’Educació.

La vaga del 11 de maig és, per tant, una resposta necessària i col·lectiva. Les nostres reivindicacions són clares:

1. Derogació immediata de la Llei Rovira

Demanem a la nova consellera d’Educació que actue amb responsabilitat i escolte el clam unànime dels centres i famílies: cal derogar una llei que debilita el valencià com a llengua vehicular, desvertebra el sistema educatiu i genera desigualtats territorials. Necessitem una normativa que garantisca cohesió, equitat i estabilitat.

2. Ràtios més baixes i recursos suficients

Les aules massificades impedeixen una educació de qualitat. Reduir les ràtios és imprescindible per a garantir una educació de qualitat, inclusiva i atenta a les necessitats de l’alumnat, i sempre acompanyada dels recursos necessaris.

3. Menys burocràcia i millora de la salut laboral del professorat

La sobrecàrrega administrativa impedeix fer una docència plena. Cal reduir-la de manera immediata i garantir condicions de treball dignes i saludables.

4. Infraestructures educatives dignes i recuperació dels pressupostos retallats

Hi ha centres que encara pateixen les conseqüències de la DANA i que continuen sense solucions. Reclamem inversions urgents i un compromís pressupostari estable i suficient. El PLA Edificant ha de tornar a ser una realitat, ens mereixem unes infraestructures dignes.

5. Millores salarials i condicions laborals dignes per al professorat

És imprescindible revertir retallades, reforçar plantilles i garantir estabilitat i reconeixement per al professorat expert i especialista.

6. Dignitat, reconeixement i condicions laborals justes per al PAE i el PAS

Sense el Personal d’Atenció Educativa (PAE) i el Personal d’Administració i Serveis (PAS) no hi ha educació pública possible. Les persones que formen part d’aquest col·lectiu també sostenen el funcionament dels centres, garanteixen l’atenció a l’alumnat, asseguren l’acompanyament educatiu i la qualitat del servei públic.

Rebutgem una situació absolutament inadmissible: hi ha treballadores que fa més de dos mesos que substitueixen baixes i encara no han cobrat ni un euro. Això vulnera greument la seua dignitat laboral i és una mostra clara del menyspreu institucional que pateixen.

Amb totes estes reivindicacions i tot i la força que ens espenta, no podem més que estar alerta a allò que és el més important del sistema educatiu, els nostres fills i filles, el nostre alumnat. Vetlarem junt a la plataforma sindical perquè la vaga no perjudique a l’alumnat al què cal garantir el seu dret a ser avaluat, al igual que defensarem el dret del professorat a fer vaga i a reivindicar unes condicions laborals dignes. El problema el té la Conselleria i és ella qui ha de donar resposta al conflicte que té damunt de la taula. Si la Consellera Ortí i el govern valencià no prenen mesures immediates, la vaga indefinida serà una realitat. Esperem que hi haja una negociació real i efectiva i que es revertisca una situació que afecta a la qualitat de l’ensenyament públic.

Per l’escola pública!                                                        FAMPA-València