Manual ús instal·lacions per part de les AMPA. Reunions, extraescolars, normativa i seguretat.
15 October, 2020
FAMPA-València demana a Educació classes presencials al 100%
22 October, 2020
El grup de treball de la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic, formada per les organitzacions, FAMPA-València, STEPV, FE CCOO PV, FeSP UGT PV i Escola Valenciana, en nom de totes les entitats que la configuren es va reunir ahir amb urgència per a valorar la desestimació del Tribunal Suprem dels recursos plantejats contra les sentències de la concertada de l’any 2018 i que obliguen a l’Administració Educativa a retornar el concert a determinades aules concertades de nivells postobligatoris.
La Plataforma considera que la sentència emesa pel Tribunal Suprem blinda l’educació concertada i ataca l’educació pública, deixant-la en situació precària. Així doncs, demanda que es continue exigint que la concertada siga subsidiària de la pública i no a l’inrevés. Durant molts anys ha quedat de manifest les conseqüències nefastes que la concertació del Batxillerat i de la Formació Professional ha provocat al sistema d’educació públic, amb retallades d’unitats i professorat a partir de 2007, detraguent recursos i alumnat de la pública per dirigir-ho a la concertada i amb el primer blindatge d’esta última.
Cal doncs continuar exigint revertir la situació, apel•lant a les administracions, central i autonòmica que modifiquen o deroguen les lleis que entenen que la concertada és complementària de la pública i no subsidiària. I més en una situació com l’actual, en la qual s’ha posat de manifest i, hem pogut constatar, que els serveis públics són bàsics i essencials que permeten mantenir la justícia social i l’equitat.
“És evident que esta sentència deixa l’educació pública com a subsidiària de la concertada, els concerts de la qual passen a ser quasi irreversibles, inclús quan hi ha oferta suficient de la pública”, explica Rubén Pacheco, president de FAMPA-València i portaveu de la Plataforma.
Reforma estatal
La Plataforma subratlla que la sentència envaeix una competència autonòmica ja que, la norma estatal de 1985 a la que es fonamenta, en cap moment parla de concerts a l’ensenyament no obligatori (Batxillerat i FP), per tant, allà on l’estat no ha legislat, els Governs Autonòmics són competents
Per això l’entitat es referma en què cal exigir de forma contundent, des del Govern i des de tots els àmbits de la Comunitat Educativa, al Ministeri d’Educació que la nova llei anul•le aquelles normes anteriors que puguen permetre sentències com aquesta.
La Plataforma demanarà entrevista amb els grups parlamentaris per instar-los a dur endavant la reivindicació als fòrums polítics adients i a promoure els canvis legislatius per a defensar l’educació pública per damunt de tot.
